Per què prenem begudes alcohòliques? Hi ha molts factors que expliquen el consum d’alcohol: des de motius culturals i socials a contextos recreatius i fins i tot religiosos. Els humans coneixem aquests beuratges des de l’antiguitat, així com els problemes que causen si es consumeixen de forma excessiva.
Ningú negarà que l’alcohol és perjudicial pel nostre benestar. Però, de ben segur, algun cop has sentit dir allò de “una copeta de vi al dia és bona per la salut”. Hi ha alguna veritat en això? Avui ens endinsem en un tema controvertit i, com veuràs, aparentment paradoxal.
Els estudis epidemiològics anuncien la paradoxa
En l’últim segle, el consum d’alcohol ha atret l’interès científic. Tant és així que durant la segona meitat del segle XX començaren a aparèixer estudis científics de caire epidemiològic –permeten establir relacions entre malalties i possibles causes o factors de risc en la població; ara no ens referim a epidèmies i coronavirus!– que es van adonar d’una cosa: el consum baix o moderat d’alcohol estava relacionat amb una menor taxa d’isquèmies cardiovasculars.
Sabem que el consum d’alcohol constitueix un factor de risc per a moltes malalties. De fet, també es coneix la implicació d’un consum excessiu en malalties cardiovasculars. Però els estudis eren clars al descriure una correlació entre el consum baix o moderat de begudes alcohòliques –vi, cervesa i licors– i una menor incidència d’aquest tipus de trastorns. Aquest fet semblava ser especialment visible amb el vi negre, tot i que altres estudis eren incapaços de determinar efectes diferencials entre begudes.
Amb tot, cridava l’atenció un vessant d’aquest fenomen. Un fet paradoxal que va passar a ser conegut entre els científics amb el nom de paradoxa francesa. Els països europeus es poden dividir en consumidors d’oli i consumidors de mantegues. En aquests últims, l’elevat consum de mantega està relacionat amb una major taxa d’isquèmies cardiovasculars, a diferència dels països consumidors d’oli. Tanmateix, trobem una notable excepció: França. França és un país amb un alt consum de mantegues en què s’observà que la incidència d’isquèmies cardiovasculars no seguia la tendència esperada de la resta de països, sinó que era més baixa. I la resposta a aquesta anomalia semblava tenir-la el consum de vi negre, també molt present a la dieta francesa.
Llavors, l’alcohol és bo?
L’explicació a la paradoxa francesa està lluny de ser que l’alcohol és bo per la salut. Tot i que en gran part les begudes alcohòliques són una barreja d’aigua i etanol, també contenen altres compostos. En particular, el vi negre pot tenir més de 500 compostos diferents, i va ser arran d’aquest fenomen que es començà a estudiar més a fons la seva composició i els potencials efectes cardioprotectors.
Els polifenols, el Sant Grial del vi?
Després de l’aigua i l’etanol –l’alcohol pròpiament dit–, els components més destacats del vi negre són els polifenols. Aquests formen una gran família de molècules químiques produïdes per les plantes amb diverses finalitats: funcions fisiològiques, combat d’estrès, defensa, etc. Els trobem al vi negre en quantitats més elevades que a altres begudes alcohòliques (unes 10 vegades més que al vi blanc).
Els polifenols s’han proposat com a possible explicació de la paradoxa francesa. En general, es considera que contribueixen als efectes protectors que proporcionen els aliments vegetals, no només en quant a malalties cardiovasculars, sinó també a d’altres com el càncer.
En el vi negre, existeixen diversos grups de polifenols. Per exemple, hi formen part aquelles substàncies que donen característiques com el gust i l’olor del vi (els famosos tanins en són un cas). Un altre parell d’exemples de polifenols molt abundants al vi negre amb els que s’han observat efectes beneficiosos són la quercetina i el resveratrol.
| Quercetina | Resveratrol |
|---|---|
| S’han descrit efectes beneficiosos en hipertensió i aterosclerosi i té efectes antiinflamatoris. | S’han descrit efectes beneficiosos en hipertensió, aterosclerosi, infarts, fallades cardíaques, etc. |
| És abundant a la ceba, el te verd o les pomes, a més del raïm i el vi. | És abundant als fruits secs, fruites del bosc o el cacau, a més del raïm i el vi. |
| S’ha proposat com el principal agent per explicar la paradoxa francesa. El seu potencial antioxidant en general l’ha posat al punt de mira pel seu ús en la prevenció i tractament no només de malalties cardiovasculars, sinó el càncer. |
Com s’ho fan, els polifenols?
Per una banda, s’ha observat que els polifenols redueixen l’agregació de plaquetes de la sang i incrementen la producció de l’òxid nítric (NO). Aquest últim estimula la vasodilatació. D’altra banda, els polifenols també redueixen l’oxidació de les LDL -el famós colesterol dolent-, cosa que preveu l’aterosclerosi.
Com s'ho fa el colesterol dolent, per taponar els vasos?
Les LDL (de l’anglès Low Density Lipoproteins i àmpliament conegudes com el “colesterol dolent”) poden patir reaccions químiques a la sang (oxidacions). Quan això passa, els nostres macròfags (cèl·lules del sistema immunitari) s’encarreguen d’eliminar-les. Aquestes cèl·lules es “mengen” les LDL, però quan es troben en excés –per la dieta–, els macròfags acaben acumulant-ne molta quantitat fins que peten i formen plaques que, a poc a poc, van taponant els nostres vasos.
Atenció! La paradoxa no ha quedat resolta
Arribats fins aquí, podríem pensar que l’explicació és ben senzilla: els polifenols tenen efectes cardioprotectors i el seu consum a través del vi, de forma moderada, permet beneficiar-nos-en. Tant de bo! Existeixen dos grans peròs. Un té a veure amb els mateixos polifenols, l’altre… amb els estudis científics.
La biodisponibilitat: de veritat els polifenols actuen?
Un dels inconvenients d’aquesta possible solució és que els polifenols tenen una biodisponibilitat baixa. Què vol dir això? És difícil que els polifenols, per la seva estructura química, siguin absorbits al nostre intestí. D’altra banda, també pateixen reaccions i es metabolitzen ràpid quan són absorbits. Així doncs, de tots els polifenols que ingerim, no tots arriben a la sang i no tots poden actuar: les concentracions absorbides poden ser molt baixes.
Aquest problema es posa de manifest quan en alguns estudis s’ha volgut comprovar l’efecte d’algun compost individualment per via oral i no s’han vist els beneficis esperats. És el que passa amb la quercetina, abans esmentada.
Tot i això, s’ha de dir que alguns estudis suggereixen que la quantitat de polifenols que poden absorbir-se davant un consum perllongat són suficients per portar a terme els seus efectes.
Els estudis epidemiològics no són omnipotents
Els estudis epidemiològics són molt útils per trobar correlacions i establir possibles causes. Tanmateix, moltes vegades és difícil establir una relació causal (“el consum d’alcohol és la causa de la prevenció de malalties cardiovasculars”) perquè es donen inconsistències i, sovint, existeixen moltes variables no controlades (dietes, estils de vida, exposició a compostos desconeguts, etc.) que acaben esbiaixant els resultats. Això no treu, però, que la relació del consum d’alcohol amb les malalties cardiovasculars no existeixi, sinó que potser no n’és la causa.
En l’última dècada, s’han portat a terme estudis emprant noves aproximacions per esbrinar si de veritat hi ha una relació causal. A través de models matemàtics i estadístics més innovadors i fins i tot tenint en compte canvis genètics, aquests estudis posen en dubte que el consum d’alcohol, sigui baix o moderat, tingui efectes beneficiosos sobre la salut en general i cardiovascular en particular. Nous estudis demostren fins i tot la relació del consum baix i moderat amb el desenvolupament de malalties.
El recorregut de la paradoxa francesa
| Any | Fets |
|---|---|
| 1979 | St. Leger i col·laboradors reporten una correlació negativa entre el consum de begudes alcohòliques i les morts per isquèmies cardiovasculars. Aquesta relació és predominant al vi. |
| 1992 | Renaud i Lorgeril descriuen la paradoxa francesa analitzant el cas de la baixa incidència de malalties cardiovasculars a França tenint present la dieta alta en greixos. El consum de vi negre sembla explicar-ho. |
| 2010s | Estudis basats en altres mètodes qüestionen els beneficis del consum d’alcohol en la salut cardiovascular, encara que sigui baix o moderat. |
Ja per acabar…
El consum d’alcohol constitueix un perill tan personal com social. Hi ha moltes malalties associades que no existirien sense l’alcohol o que serien molt més minoritàries, com ara l’hepatitis alcohòlica, la cirrosi, la pancreatitis… No només això, sinó que el seu consum també es veu implicat en malalties cròniques com el càncer.
Respecte el cor, el consum excessiu d’alcohol ocasional i sustentat està molt relacionat amb el desenvolupament d’arrítmies, isquèmies i mort sobtada. De fet, el consum excessiu esporàdic –borratxeres a festes– té el seu propi desordre: la síndrome del cor en vacances, caracteritzat per arrítmies. Tot i que s’ha arribat a recomanar el consum baix i moderat pels potencials beneficis, aquests no superen tota la resta d’efectes negatius.
Si beus, que no sigui per salut.
Per saber-ne més
Circulation – Wine and Cardiovascular Health: A Comprehensive Review
Mètode – Les altres dianes del trastorn per ús d’alcohol
Organització Mundial de la Salut – Alcohol
- Imatge feta amb Biorender.com.
- Imatges extretes de la Wikipedia.
- Imatge per Landgeist a Butter or olive oil?.
Bé, si acceptem, doncs, que el consum moderat de vi negre no aporta cap benefici per la salut, llavors quina és l’explicació a la paradoxa francesa? La genètica?
Hola! Gràcies pel comentari. Intentant respondre la teva pregunta, penso que la millor forma d’abordar aquest problema és assumint d’entrada que, amb la informació de què disposem actualment i que s’ha pogut demostrar amb els nous tipus d’estudi que s’esmenten, realment no hi ha una paradoxa francesa. El consum d’alcohol, sigui baix o moderat, no té beneficis sobre la salut cardiovascular. Això s’ha pogut veure amb estudis que han tingut en compte la genètica a l’hora d’analitzar aquesta (aparent) relació causal entre el consum d’alcohol i les malalties cardiovasculars. Principalment s’han tingut en compte els gens que intervenen en la metabolització de l’alcohol i que ens eliminar l’etanol del nostre organisme (d’una manera més ràpida o lenta, depenent de les variants genètiques que cadascú tingui). A partir d’aquests estudis, que permeten establir relacions causals d’una forma més sòlida, s’ha vist que el consum d’alcohol està relacionat no amb una millora en el risc d’aquestes malalties, si no amb un empitjorament. És clar, això xoca amb les dècades d’estudis que han observat aquesta forma de J, però és bastant segur que això es pugui explicar per biaxos (és a dir, desviacions, tendències i manca de coneixement d’altres variables que influeixen que, en conjunt, ens indiquen una relació que no representa la real) alhora d’associar les variables estudiades (el consum d’alcohol i la incidència de malalties cardiovasculars). Bé, espero haver respost satisfactòriament la resposta!
Hi ha alguna relació entre la ingesta de vi negre i el bon funcionament del cervell?
Hola! Gràcies pel comentari i la pregunta. Tal i com deixo entreveure al final de l’article, la realitat és que no podem considerar sana cap dosi d’alcohol. Això va enfocat especialment al cervell, on no només podem trobar efectes neurotòxics a curt termini, per exemple en una borratxera, sinó que a llarg termini està relacionat amb diverses patologies, defectes cognitius i danys estructurals en el cervell. Espero que la resposta et sigui útil!