Avui tenim motius per emprendre viatges interestel·lars? Tenim la tecnologia per sobreviure durant llagues travessies? O, més important, tenim prou diners per pagar-ne les despeses?
És un fet que aquests viatges tenen moltes limitacions, però avui només ens centrarem en una cara del problema. Aquest reportatge explora les diferents maneres d’afrontar les grans distàncies que hi ha entre planetes.
Motors nuclears
L’any 1946, un any després dels bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki, el matemàtic polonès Stanisław Ulam va proposar fer servir energia nuclear per impulsar naus espacials. L’energia alliberada en una fissió nuclear es podria utilitzar per desplaçar un cos.
Segons els seus càlculs, si se situa a la distància justa, la nau no serà destruïda i arribarà a un 15% de la velocitat de la llum. Això ve a ser uns 162.000.000 km/h.
El primer prototip va ser creat per la NASA durant els anys 70, i va rebre el nom de motor NERVA. Estava construït de tal manera que produïa 250 microexplosions termonuclears per segon. I la seva velocitat era la que havia previst Stanisław Ulam.
Ara bé, com és que no es fan servir avui en dia? Doncs la veritat és que el projecte va ser cancel·lat l’any 1972 per diferents motius:
- Era molt car de construir.
- No tenia suport popular.
- Havia de carregar el combustible.
A tota vela!
Si t’hi pares a pensar, la principal limitació dels motors és el combustible. No només s’acaba, sinó que suposa un llast. Només es podrà emprendre un viatge interestel·lar quan tinguem una font d’energia inesgotable.
Per solucionar aquest problema, s’ha proposat una solució molt romàntica: solcar les galàxies a bord d’una nau a vela. El sol, com tota estrella, emet llum en forma de fotons. La vela, per la seva part, actua com un gran mirall que rep les empentes dels fotons.
És un mètode net, elegant i relativament assequible. Tanmateix presenta les seves limitacions:
- S’ha de muntar a l’espai, en absència de gravetat.
- La velocitat màxima no arriba a un 1% de la velocitat de la llum.
- Ha de tenir uns 2.000 km de radi, és a dir, en global seria més gran que el continent africà.
Altres alternatives més futuristes
Potser mai aconseguirem que els viatges interestel·lars siguin prou curts. En tal cas, l’ESA ha posat sobre la taula els anomenats viatges generacionals. En comptes d’enviar uns quants tripulants, es podria enviar una colònia de més de 1000 persones que visqués durant generacions en la nau.
Per resoldre els problemes d’espai i combustible, l’ESA proposa el sistema EAS (Evolving Asteroid Starships). La idea és crear la nau espacial sobre un asteroide. Diverses generacions creixeran i moriran, alhora que aquest es mourà lentament cap als confins de l’univers.
Però, els descendents estarien d’acord amb la decisió que van prendre els seus avantpassats? En quines condicions psicològiques es trobaran aquestes persones?
Ja per acabar…
La nau més ràpida mai creada arriba als 253.000 km/h. A primer cop d’ull és una xifra molt elevada, sí, però no n’és prou per navegar per l’espai. Caldrien uns 17.000 anys per arribar a l’estrella més pròxima (Alpha Centauri) amb aquesta velocitat. Creus que és viable?
Com pots veure, actualment els viatges interestel·lars semblen una quimera. Però, un dia, potser els astrònoms trobaran un planeta que sigui habitable. I llavors sí que tindrem motius per abandonar el nostre planeta, i començar a colonitzar l’Univers.
Per saber-ne més
National Geographic – Increíblemente lejos ¿Emprenderemos alguna vez la locura de viajar a las estrellas?
Ciencia o Ficción – Viajes Interestelares
