Els dibuixos animats de Disney solen estar inspirats en llibres. Aquest és el cas de Winnie the Pooh, l’osset creat per l’escriptor britànic Alan Alexander Milne a principis del segle XX. Milne va crear el personatge basant-se en l’osset de peluix i les joguines del seu fill, Christopher Robin, i va guanyar gran popularitat fins i tot abans de saltar a Disney.
Ara bé, més enllà de la seva aparença, podria ser que Winnie the Pooh i els seus amics fossin símbols de diferents trastorns mentals? Diversos estudis han analitzat la personalitat dels personatges de ficció i han suggerit que cadascun podria ser una representació al·legòrica d’alguna forma de trastorn mental. En aquest reportatge, explicarem algunes de les malalties mentals més comunes a través dels personatges de Winnie the Pooh.
Cal recordar que en cap cas s’hauria de fer un diagnòstic basant-se només en les semblances que donarem a continuació.
Winnie the Pooh: trastorn de la conducta alimentària
Aquest amable osset de color groc ha estat relacionat amb diferents trastorns alimentaris; el més evident, l’addicció al menjar. Aquesta malaltia es caracteritza per una dieta poc variada i la manca d’autocontrol a l‘hora de menjar. En el seu cas, evidentment, parlem del consum excessiu i compulsiu de la mel.
A més a més, Winnie the Pooh s’ha associat a altres problemes, com ara dèficits d’atenció i de memòria i incapacitat d’organització. Més endavant tractarem alguns d’ells.
El porquet: trastorn d’ansietat
Piglet, el porquet amic de Winnie the Pooh, experimenta sovint atacs de por i ansietat. La malaltia associada amb aquest comportament rep el nom de trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), i es caracteritza per una preocupació excessiva per les tasques del dia a dia.
Piglet també podria estar experimentant un trastorn d’ansietat social, por intensa per les situacions socials i molta timidesa a l’hora de parlar en públic.
El cangur: síndrome d’Asperger
El petit cangur Roo mostra certes característiques que poden assemblar-se a un grau baix del trastorn de l’espectre autista (TEA), possiblement síndrome d’Asperger. Roo sovint sembla estar més interessat en les seves pròpies activitats i jocs que en interactuar amb altres personatges. La seva mare li està molt a sobre, segurament per protegir-lo, ja que té dificultats en les habilitats socials i de comunicació, a més de problemes per entendre les emocions i intencions dels altres personatges.
El tigre: TDAH
El personatge de Tiger de Winnie the Pooh és potser el més hiperactiu i irreflexiu de tota la sèrie. Això podria suggerir que Tiger té símptomes de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), caracteritzat per dificultats d’organització, impulsivitat i la falta de concentració i atenció. Tiger és conegut per ser molt enèrgic i actiu, i sovint actua sense pensar en les conseqüències de les seves accions.
El ruc: depressió
Eeyore, el personatge del ruc, es caracteritza per la seva tristesa i falta de motivació, i es pot interpretar que pateix de depressió crònica. Eeyore experimenta símptomes de tristesa, té poca energia per fer activitats que li agraden, i una actitud pessimista davant la vida. Independentment de la situació, explica que se sent trist i sense motivació, cosa que porta a pensar que la depressió és una part persistent de la seva vida.
El conill: TOC
El personatge del conill de Winnie the Pooh sembla mostrar símptomes del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Com el seu nom ens indica, el TOC és un trastorn mental que es caracteritza per la presència d’obsessions, pensaments no desitjats, i compulsions, comportaments repetitius per reduir l’ansietat associada a les obsessions. Aquestes compulsions poden incloure comportaments com ara ordenar i netejar, comprovar les coses múltiples vegades i repetir frases i accions.
En el cas del conill, el TOC es mostra en la seva obsessió per l’ordre i la neteja. Això es pot veure, per exemple, en la seva preocupació per mantenir el jardí ordenat i net, i en la seva obsessió per les lletres de l’abecedari. A més a més, el conill sembla mostrar ansietat i estrès quan les coses no estan com ell les vol.
Christopher Robin: esquizofrènia
Finalment, no ens podem deixar de mencionar l’únic personatge humà, Christopher Robin, inspirat en el mateix fill de l’autor dels llibres de Winnie the Pooh. La malaltia que podria tenir aquest noi és l’esquizofrènia, caracteritzada per dos tipus de símptomes. Els símptomes positius o psicòtics tenen lloc quan la persona perd el contacte amb la realitat, i deriven en símptomes negatius com l’allunyament de la vida social.
Christopher Robin pateix distorsions de la realitat i al·lucinacions. Tot el món de Winnie the Pooh seria un producte de la seva ment, ja que la resta de personatges només són animals de peluix. Res del que veiem a la sèrie existeix de veritat.
Ja per acabar…
Ni l’autor original Alan Alexander Milne ni Disney han confirmat mai que aquests personatges siguin representacions de trastorns mentals perquè, a més a més, no es pot diagnosticar a personatges de ficció. En qualsevol cas, nosaltres com a espectadors podem fer-ne la interpretació lliure que vulguem.
Així doncs, a través de personatges de dibuixos animats com Winnie the Pooh, els espectadors podem explorar el món de les emocions, les relacions humanes i la salut mental amb total normalitat i deixant de banda els tabús.
Per saber-ne més
NCBI – Pathology in the Hundred Acre Wood: a neurodevelopmental perspective on A.A. Milne
A Body & Mind – Winnie the Pooh and Mental Health
Wikipedia – Chinese remainder theorem
