El xampú és un producte que quasi la majoria de gent té integrat a les seves vides. N’hi ha per tota mena de cabells, i de tots els colors i olors. Però saps què porta realment aquest producte? Amb l’auge de la cosmètica natural i “sense tòxics”, molts components elementals dels xampús com els sulfats i els parabens han agafat una mala reputació. Però són realment tan dolents aquests ingredients? O bé aquesta percepció és fruit de la “quimiofòbia” que pateixen alguns?
El cabell està format per queratina i ponts disulfur
El cabell és una estructura flexible formada per cèl·lules epitelials mortes -les que formen la pell- que han incorporat la famosa queratina. Concretament, al cabell hi trobem les queratines alfa, que presenten una elevada quantitat de sofre i permeten l’enduriment de les fibres capil·lars.
Les fibres capil·lars queratinitzades s’enllacen gràcies als ponts disulfur, és a dir, s’enllacen gràcies a les interaccions que fan els àtoms de sofre. Segons la disposició d’aquests ponts disulfur, la forma del cabell variarà. En els cabells llisos els ponts disulfur es troben al mateix nivell, mentre que en els cabells arrissats els ponts disulfur es troben a diferents nivells.
El cabell creix a partir dels fol·licles pilosos, unes cavitats que s’estenen per les capes de la pell. En aquest fol·licle hi trobem les estructures que permeten el creixement de la fibra capil·lar. A la part més profunda del fol·licle es produeixen noves cèl·lules que esdevindran cèl·lules de l’epiteli. Aquestes cèl·lules epitelials moriran, incorporaran la queratina i finalment formaran part dels nostres cabells.
Com qualsevol altra part del nostre cos, el cabell també s’embruta. Així doncs, requereix una neteja regular que s’aconsegueix gràcies als xampús.
Els surfactants eliminen la brutícia
Els surfactants o tensioactius són les substàncies que permeten eliminar la brutícia del cabell. Això s’aconsegueix gràcies a la peculiar estructura d’aquests compostos. Quan els surfactants entren en contacte amb l’aigua, es formen el que anomenem micel·les. Aquestes micel·les podran transportar per l’aigua substàncies greixoses com l’oli -que no li agrada a l’aigua- sense cap problema.
Segons la composició de la part externa de les micel·les, podem classificar els surfactants en tres grups:
- Surfactants aniònics: Són els més utilitzats en xampús i en altres productes cosmètics. Són molt efectius per eliminar els greixos del cabell, però el deixen aspre i sec. Per aquest motiu, s’han de combinar amb substàncies acondicionadores com les silicones.
- Surfactants amfòters: Són els que s’utilitzen als xampús de nadons, ja que són menys irritants. No obstant això, no són tan efectius per eliminar greixos.
- Surfactants no iònics: Normalment no actuen sols, sinó que combinen amb els surfactants aniònics. Ajuden a la creació d’escuma i a augmentar la viscositat del producte.
La majoria de surfactants estan formats per sulfats, que donen propietats avantatjoses respecte al sabó tradicional. El sabó fet amb sosa càustica que sabien fer les nostres àvies i avis presenta un pH molt alt que pot resultar ser molt irritant per la pell. En canvi, els sulfats són molt solubles en aigua. Això fa que es puguin aclarir fàcilment i, per tant, es minimitza el risc d’irritació.
SLS, el surfactant condemnat
El lauril sulfat de sodi, més conegut per les seves sigles SLS, és un surfactant que es troba en molts xampús comercials. Així i tot, ha adquirit una reputació negativa. Fonts no científiques afirmen que irrita el cabell i el cuir cabellut, que està implicat en formació de cataractes i fins i tot l’han catalogat com a carcinogènic.
Aquestes afirmacions s’han consolidat perquè diferents articles científics han afirmat que altes concentracions de SLS amb una exposició perllongada -parlem de dies- poden causar irritació als ulls. Aquestes investigacions, però, s’allunyen de les condicions en les quals nosaltres ens exposem al SLS. Els xampús no presenten SLS en tanta quantitat, ni molt menys hi estarem en contacte més de pocs minuts. Cal dir que moltes vegades la irritació del cuir cabellut a causa de l’SLS es deu a un mal aclariment del producte.
Tampoc hi ha evidències que aquest compost sigui carcinogènic. Probablement aquesta errònia interpretació es deu al fet que s’associa a l’1,4-dioxà, una substància que sí és carcinogènica. Aquest compost és un intermediari de la síntesi d’alguns sulfats com el lauril èter sulfat sòdic (SLES), que també es pot trobar a alguns xampús i resulta ser més suau per la pell que el SLS.
Per tant, vol dir que els xampús amb SLES són carcinogènics? No, ja que l’1,4-dioxà és només un intermediari de la síntesi d’aquest compost, de forma que quan s’acaba la reacció de síntesi ja no en queda. Les traces que en poguessin quedar serien tan petites que farien inviable la seva activitat carcinogènica.
Els parabens i la disrupció endocrina
No només els surfactants són el centre de la polèmica en cosmètica, sinó que també hi trobem els parabens. Aquest grup de compostos s’utilitza com a conservant alimentari, farmacèutic i cosmètic des de fa quasi 100 anys.
Es creu que els parabens són disruptors endocrins, és a dir, substàncies que alteren el funcionament de les hormones. En el cas dels parabens, incrementarien els estrògens -les hormones sexuals femenines- i inhibirien els andrògens, les hormones sexuals masculines. Però estudis en llevats han demostrat que els parabens presenten molt poca activitat disruptiva. Són 10.000 vegades menys potents que l’estradiol, un tipus d’estrogen. I en estudis amb animals s’ha vist que ho són 100.000 vegades menys.
La polèmica dels parabens ve sobretot per un estudi que es va fer l’any 2004 on, a un tumor mamari, es van trobar restes de parabens. I encara que l’estudi va concloure que els parabens no tenien relació amb la formació del tumor, molt mitjans de comunicació no ho van aclarir bé. Tots els estudis posteriors que s’han fet tenint en compte totes les fonts d’exposició de parabens indiquen rotundament que aquests són segurs.
Ni la pell ni el cabell respiren
Els polímers de silicones donen brillantor al cabell i l’acondicionen. Gràcies a interaccions electroestàtiques, formen un film uniforme sobre les fibres capil·lars que hidrata i evita l’encrespament. Per últim, també ajuden a millorar la viscositat del producte.
En un pot de xampú no trobaràs la paraula “silicona” sinó que en trobaràs els subtipus. Normalment solen acabar en “methicone” o “-methiconol”. Una de les silicones més utilitzades és la dimeticona.
Les silicones, sobretot les insolubles en aigua, poden tendir a acumular-se al cabell, impedint que el cabell s’hidrati correctament. Però això no és un problema en la majoria dels casos, ja que els mateixos surfactants que presenten els xampús ajuden a retirar-ne l’excés.
Hi ha un mite que es difon que diu que les silicones impedeixen la respiració del cabell i la pell. Això és totalment fals, perquè directament el cabell no pot respirar, ja que no presenta cèl·lules vives. Tampoc ho fa la pell, ja que les capes externes estan constituïdes per cèl·lules mortes. Això ho deixem als amfibis, que sí que presenten respiració cutània. No hem de confondre la respiració amb la transpiració de la pell, que es refereix a la secreció de suor per regular la temperatura corporal.
Per últim, també es parla de l’impacte mediambiental que poden tenir aquestes silicones. Hi havia la preocupació que algunes d’aquestes podien ser perjudicials per als ecosistemes aquàtics. Però la majoria que s’utilitzen són biodegradables i no suposen cap perill ni per l’aigua ni pel subsol.
Agents anticaspa
La caspa és una descamació de l’estrat corni, la capa més superficial de l’epidermis de la pell. Sol produir-se perquè les glàndules sebàcies han produït un excés de greixos i olis per la pell, concretament, en el cuir cabellut.
Aquest excés de greix alimenta un fong que tots tenim conegut com a Malassezia furfur, que provoca un engruiximent de l’epidermis acompanyat de descamacions, picors i irritacions del cuir cabellut. Un excés de caspa pot ser causat per factors hormonals i aleshores s’ha de tenir una cura especial.
Els xampús anticaspa contenen agents com l’àcid salicílic, component essencial de l’aspirina. Aquest compost estova les capes superficials de l’epidermis i així permet la renovació de la pell. No és recomanable utilitzar sempre un xampú anticaspa, ja que a la llarga podria perdre l’eficàcia.
Altres components del xampú
De moment només hem parlat de tres components que solem trobar als xampús, però n’hi ha molts més. Aquests són:
- Agents quelants: ajuden a reduir la presència de calci i magnesi a fi que no interfereixin amb l’acció dels surfactants. Un exemple és l’EDTA.
- Ajustadors de pH: una pujada de pH pot donar lloc que la cutícula del cabell -la part més externa de la fibra- quedi rasposa. Aleshores trobem substàncies com l’àcid cítric que baixen el pH del xampú i que ajuden a mantenir la cutícula íntegra.
- Sals inorgàniques: solem utilitzar clorur de sodi, el qual és molt útil per augmentar la viscositat.
- Olis: poden ser de molts tipus. Ajuden a acondicionar i hidratar el cabell.
- Agents perlats: donen aquesta aparença perlada als xampús a temperatura ambient.
- Fragàncies i extractes d’herbes i plantes: aporten olors florals, fruitals, entre altres.
Xampús sense…
Moltes marques de xampús han utilitzat la moda del “sense” perquè han vist que existeix una por cap a certs a compostos dels xampús. Aquest pànic inculcat és fruit de la desinformació que propaga la premsa o inclús les mateixes marques. Així doncs, es van començar a produir xampús amb les etiquetes “sense sulfats”, “sense parabens”, “sense silicones”, “sense conservants” i totes les que et puguis imaginar.
Encara que sembli que aquestes etiquetes ajudin al consumidor a escollir el producte que millor li escau, realment promouen una percepció negativa sobre la seguretat dels ingredients constitutius dels xampús. Així doncs, l’1 de juliol de 2019 es va prohibir introduir al mercat productes amb aquestes etiquetes.
Tot producte cosmètic conté químics, també els naturals
Les alternatives naturals
Per altra banda, a causa de totes aquestes polèmiques que hem esmentat, també existeixen xampús que indiquen estar fets a base de productes naturals i afirmen no portar ni tòxics ni químics. Però són certes aquestes afirmacions?
Bé, primer de tot cal dir que tot producte conté químics, tant si es troba fet amb ingredients provinents de la natura com si els ingredients s’han sintetitzat químicament. I sento dir-te que malgrat que la procedència sigui diferent, la composició química dels ingredients és exactament la mateixa.
Posem-ne un exemple: la vanil·lina, el compost orgànic que dona el gust de vainilla. Aquest compost químic el podem trobar a les beines de la planta de la vainilla, però resulta ser força car. Així que actualment la majoria s’obté per síntesi química, procés que abarateix el preu final del producte. I ambdós compostos tenen exactament la mateixa fórmula química i, com ja t’imagines, les mateixes propietats i sabor.
Per últim, el fet que molts productes naturals afirmin no tenir tòxics poden donar a entendre que els altres productes sí que en tenen. Això és rotundament fals, ja que tots els ingredients que s’utilitzen en cosmètica passen assajos estrictes per poder-ne identificar els possibles perills i riscs que poguessin tenir. Si un ingredient no supera aquests assajos, és directament descartat.
Ja per acabar…
La “quimiofòbia” no només existeix al món de la cosmètica, sinó també en altres àmbits com poden ser els medicaments o les vacunes. Molts cops el fet que la composició d’un producte tingui ingredients amb noms complicats fa que ho relacionem amb quelcom desconegut i llunyà a nosaltres.
La forma de reduir aquesta por incoherent és mitjançant una bona comunicació i divulgació per part dels professionals del sector i dels mitjans de comunicació.
Per saber-ne més
Clarence R. Robbins – Chemical and physical behaviour of human hair
Cosméticos al desnudo – Siliconas, ese gran desconocido
MDedge – A new perspective on common shampoo ingredients
